Durant aquesta setmana he pogut apropar-me més als alumnes ajudant-los a fer la feina i resolguent els possibles dubtes.
Ademes, m´he adonat de la dificultat que en moltes ocasions representa tindre a la classe xiquets amb diferents nivells d´aprenentage. Ja que els endarrerits necessiten quasi tota la teua atenció, mentres que la resta s´aprofita del moment per crear remboriri.

Per altra banda, he estat molt afortunat perquè la tutora ens ha proposat a la meua companya de practiques i a mi dur a terme un teatre amb els alumnes per tal de representar-lo a la fi d´aquest curs. Els xicons representarán el musical Grease, aíxí que ja vorem com es desenvolupa tot i si la idea arriba a bon port.
Aquesta ha fet que hui a la hora d´acomiadar-se no em posara tan trist ja que al cap i a la fi podré vore´ls totes les setmanes. Encara que ells no me l´han posat gens fácil amb els seus llants. abraçades i petons.

No me oblidare mai de vosaltres hageu estat els meus primers alumnes en la meua, espere, llarga i fructífera vida com a docent.

Llavors, ja ha passat una setmana en la qual he pogut gaudir de moltes experiencies positives que hem facilitaran, espere, la meua tasca en un futur no molt llunya.

Com be he dit, ens trobem a l´equador del camí en el que desitje que les il.lusions no fluixejen i els xiquets continuen donant-me sorpreses de tota mena. Jo em compromet a no desaprofitar ni un segon dels que em queden amb ells.

Per tot açò, anire amb molta cura intentant no deixar-me cap detall per xicotet que siga, ja que tota pedra fa muret o això diguen.

Sembla que aquestes practiques vaig de sorpresa en sorpresa. Quan he arribat aquesta matinada a l´escola m´han avisat que tant tercer com quart de primaria tenien una excursió al Teatre Esclante per vore "Els contes dels Germans Grimm" en aquesta es contaven les histories de Hansel i Gretel, la Ventafocs, el Sastrecillo Valiente i  totes en valencià per suposat.

El recorregut entre el col.legi i el teatre l´hem fet passejant. En aquest he aprofitat per conéixer una mica millor als meus xiquets mitjant l´ús de jocs i ximpleries de tot mena. Ells s´han mostrat molt naturals i receptius cosa que ha facilitat l´apropament.
Al final del mati, tots es barallaven per tal de caminar prop de mi i poder donar-me abraçades.

Bona vesprada, no pensava jo que açò de fer-se un blog m´ha anava a costar tant. Que si crear-se una nova conta, dissenyar el perfil i les plantilles. Ara be, crec que he conseguit el meu proposit i puc començar a contar la meua historia vers les practiques i tot el que envolta al centre Centenari, on les curse.

Per ser el primer dia no ha estat tan malament com jo pensava. Ja que les sensacions han sigut bones en tot moment grasies a que he tingut molta sort amb la tutora i la classe. A més a més, crec que si tenia algún dubte sobre com anava a encaixar amb els xiquets i com deuria de fer la meua feina s´ha disipat amb les rialles del xicons i el bon fer de la mestra.
Durant les dues primeres hores del mati  s´ha creat un vincle i despres de l´esglai ja era una prolonganció de la mestra a la classe,
Pero ha estat a la vesprada quan s´ha produit la vertadera interacció amb la classe, donant suport als alumnes amb més dubtes o corregint els exercicis que fera falta.

Per tot allò, estic molt content i ilusionat amb les practiques. No podia haver començat millor la experiencia. Ara a continuar aixì fins l´últim dia.