Durant aquesta setmana he pogut apropar-me més als alumnes ajudant-los a fer la feina i resolguent els possibles dubtes.
Ademes, m´he adonat de la dificultat que en moltes ocasions representa tindre a la classe xiquets amb diferents nivells d´aprenentage. Ja que els endarrerits necessiten quasi tota la teua atenció, mentres que la resta s´aprofita del moment per crear remboriri.

Per altra banda, he estat molt afortunat perquè la tutora ens ha proposat a la meua companya de practiques i a mi dur a terme un teatre amb els alumnes per tal de representar-lo a la fi d´aquest curs. Els xicons representarán el musical Grease, aíxí que ja vorem com es desenvolupa tot i si la idea arriba a bon port.
Aquesta ha fet que hui a la hora d´acomiadar-se no em posara tan trist ja que al cap i a la fi podré vore´ls totes les setmanes. Encara que ells no me l´han posat gens fácil amb els seus llants. abraçades i petons.

No me oblidare mai de vosaltres hageu estat els meus primers alumnes en la meua, espere, llarga i fructífera vida com a docent.

Llavors, ja ha passat una setmana en la qual he pogut gaudir de moltes experiencies positives que hem facilitaran, espere, la meua tasca en un futur no molt llunya.

Com be he dit, ens trobem a l´equador del camí en el que desitje que les il.lusions no fluixejen i els xiquets continuen donant-me sorpreses de tota mena. Jo em compromet a no desaprofitar ni un segon dels que em queden amb ells.

Per tot açò, anire amb molta cura intentant no deixar-me cap detall per xicotet que siga, ja que tota pedra fa muret o això diguen.